T’imagines que el teu mòbil, tauleta o ordinador tingués data de caducitat, com els iogurts? Quantes vegades has sentit “costarà més arreglar-ho que comprar-ne un de nou”? El fenomen de l’obsolescència programada o planificada fa anys que és present a tota mena d’electrodomèstics, i ara ja ha arribat les noves tecnologies.

Obsoquè?
Segons la Viquipèdia, l’obsolescència programada o planificada és la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d’un període calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis durant la fase de disseny del producte o servei. Aquest fenomen estimula positivament la demanda, és a dir, que anima als consumidors a comprar de forma artificialment accelerada nous productes.
Tecnologia d’un sol ús
Mòbils, tauletes i ordinadors s’estan convertint en productes d’un sol ús per la dificultat de reparació quan tenen alguna averia. Les empreses tecnològiques tendeixen, cada vegada més, a fabricar productes perquè sigui molt difícil o pràcticament impossible ampliar-los o reparar-los. Aquesta política té una motivació econòmica, que el negoci no s’acabi en comprar el producte, quan només serveis oficials o autoritzats poden garantir la correcta reparació de problemes.
Els preus de la tecnologia no paren de baixar, de manera que en moltes ocasions la reparació serà més cara que el producte nou, i aquesta és l’excusa perfecta per als fabricants i també per a nosaltres que, encara que no ho reconeguem, també ens agrada tenir els últims models i novetats tecnològiques.
Estètica versus ètica
Cada any, els principals fabricants tecnològics celebren esdeveniments multitudinaris per anunciar les novetats dels nous productes, però els canvis no són sempre al gust de tothom. L’organització ecologista Greenpeace i iFixit, web col·laborativa de manuals de reparació de productes electrònics, han editat un estudi on detalla que algunes empreses s’haurien d’esforçar més per fer possible la reparació dels seus aparells.
L'estudi puntua diferents productes segons el seu índex de reparabilitat, cosa que no indica la durada d’un dispositiu sinó com és de reparable per allargar, d’aquesta manera, la seva vida útil. També té en compte la substitució de pantalles, bateries, necessitat d’eines especials o la disponibilitat de peces de recanvi. Que un aparell tingui un baix índex de reparació no vol dir necessàriament que hagi de durar menys. Alguns models presentats fa tres o quatre anys (una eternitat en tecnologia) són els més comuns entre els usuaris d’iOS i d’Android, si parlem de mòbils, per exemple.
Fabricar productes no modulars o no fragmentats, és a dir, compactes, on per exemple no es pugui canviar la pantalla, els LEDS o la bateria, juga a favor de l’estètica, però perjudica seriosament el medi ambient. A banda del disseny del dispositiu, la qualitat dels materials o el suport per actualitzacions de software són també factors que influeixen a disminuir la vida útil dels productes. Els fabricants aposten per l’estètica, mòbils bonics, fins i potents, per sobre de la generació de residus electrònics que provoca la renovació forçada i artificial d’aparells.
Com ens protegim contra aquest fenomen?
Com a consumidors finals només ens pot protegir la legislació vigent de cada país o la comunitària. El Parlament Europeu va aprovar fa uns mesos una resolució que fixava una sèrie de propostes per als fabricants per allargar la vida útils dels dispositius electrònics:
- Establir uns criteris perquè els productes tinguin un mínim de resistència, qualitat i facilitat de reparació. Aquesta tasca s’ha de cuidar des de la fase de disseny del producte.
- Si reparar un dispositiu costa més d’un mes, la garantia s’haurà d’allargar en aquest període en el que no s’ha gaudit del dispositiu.
- Crear incentius per fomentar les reparacions i les vendes de segona mà.
- Tenir sempre l’opció d’optar per un reparador independent, i que no sigui obligatòriament el fabricant.
- Que es puguin substituir les piles, bateries o llums LED sense perdre la garantia.
- Que els recanvis estiguin disponibles a preus adequats a les seves característiques
Les actualitzacions constants de software, tothom les patim diàriament, són sospitoses d’accelerar l’obsolescència d’un producte. Una bona part dels residus electrònics provenen de la falta d’actualitzacions ofertes pels fabricants dels programes informàtics que fan que funcionin els dispositius de forma correcta. Segons el Parlament Europeu, caldria exigir als fabricants que ofereixen actualitzacions compatibles per als programes informàtics que serveixin de base per als dispositius. Amb aquesta mesura no ens caldria haver de substituir dispositius perquè no suporten les darreres actualitzacions.
Aquestes recomanacions no tenen rang de llei ni de norma, però sí que poden anar corregint aquesta situació que ja és força habitual i que genera moltes queixes en les oficines de defensa del consumidor.