Les relacions entre generacions varien en funció de la cultura i del moment històric. En la nostra cultura occidental, al segle passat, en les dècades de recuperació econòmica que van des dels anys 50 fins a finals dels 70, les relacions intergeneracionals van canviar substancialment, propiciant que els joves prenguessin consciència de grup social. Apareix la nova cultura juvenil, una cultura internacionalitzada, amb una hegemonia cultural anglosaxona, que es vehicula sobretot a través de la música i la moda (el rock, els texans...). D'altra banda, el nucli familiar tradicional comença el seu declivi i augmenta moltíssim el nombre de persones que viuen soles.

En les darreres dècades predomina la idea que la plenitud de la vida es produeix cap als 30 anys (avui dia s’allargaria una mica més), i que a partir d’aquesta edat la trajectòria vital de les persones perd interès. Els mitjans de comunicació ens recorden contínuament que cal mantenir-se sempre jove.

Un aspecte molt rellevant de la cultura predominant avui dia és que allò que els joves poden aprendre dels seus pares resulta aparentment menys evident que el que els pares poden aprendre dels seus fills, per diverses raons, entre elles la major familiarització dels joves amb les noves tecnologies.

Cal no oblidar que la gent gran ha estat jove, amb anhels, esperances i dificultats similars a les dels joves d'avui; que les experiències vitals de la gent gran són una font d'aprenentatge valuosa, i que de la mateixa manera que trobem una gran diversitat entre les persones joves (diferents maneres de pensar, de relacionar-se...) la gent gran també és molt diversa, i per tant no es pot esperar homogeneïtat en la seva manera de viure. Per exemple, el fet de viure sol o sola, per a algunes persones és font de malestar i en canvi per a altres és una opció voluntària.

Què diferencia doncs la població de gent gran de la població jove a banda del simple fet d'haver viscut més anys? que la població gran presenta un nivell de dependència més alt, mentre la ciència no ho canviï, és clar. Cal ser realista i acceptar que amb la vellesa es perden capacitats, però això no vol dir que no es pugui envellir de forma satisfactòria. Com diu la Mercè Mas, experta del Consell de la Gent Gran en una entrevista recent: "la gent gran no ha d'intentar mantenir-se jove, ha d'intentar envellir bé". De la preponderància actual de la cultura juvenil trobem una mostra als mitjans de comunicació, on a penes hi tenen espai les persones grans, moltes d’elles actives.

Entrevista a Mercè Mas

Consell de la Gent Gran

L’Oficina de la Gent Gran Activa de la Generalitat dona suport a la gent gran des de la perspectiva de l'envelliment actiu. Un dels seus principals eixos d'actuació és promoure la participació de les persones grans en temes que són del seu interès: treballar conjuntament per l'autonomia, la formació i l'accés a la cultura i les tecnologies de la informació. La gent gran té molts coneixements per aportar. L'Oficina també treballa en la protecció dels drets de les persones grans, i entre les seves funcions s'inclou informar, assessorar i orientar sobre les actuacions que suposadament vulnerin aquests drets.

A Catalunya un gran nombre d'entitats, municipis i grups informals promouen relacions intergeneracionals per connectar gent gran amb gent jove, per aprendre uns dels altres, per compartir i solidaritzar-se mútuament... i perquè la gent jove participi en el repte d’aconseguir que tothom gaudeixi d’una vellesa digna i satisfactòria.

Quan parlem de voluntariat en l'àmbit de la gent gran, podem diferenciar-ho dos tipus: aquell que fa referència a l'envelliment actiu i el que tracte amb persones dependents.

Com diu la Mercè Mas, sovint associem envelliment actiu només a fer moltes activitats, però no es pot oblidar que les persones grans també són agents que participen en totes aquelles qüestions que els afecten. En el cas de les persones totalment dependents, quan respectem els seus drets estem facilitant la seva la seva participació a l’hora de decidir sobre la seva vida.

Al 2013, en el marc de l'Any Europeu de l'Envelliment Actiu i la Solidaritat Intergeneracional, la Generalitat va impulsar el programa Relleu de vivències, amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi de coneixements i experiències entre persones de diferents generacions, àmbits i entorns culturals.

A banda dels programes concrets i entitats del tercer sector dedicats al voluntariat amb gent gran, també podeu trobar propostes en algunes residències, hospitals i centres de dia. En aquests casos es treballa sobretot amb persones dependents.