A molts llocs del planeta les activitats humanes han contribuït durant decennis a contaminar les aigües superficials i subterrànies, i cada vegada és més difícil d'obtenir aigua apta per a l'ús i el consum de les persones. El creixement de la població, la urbanització generalitzada, l'increment de l'ús de l'aigua per a activitats industrials i l'agricultura intensiva, o bé el reg de parcs, jardins i instal·lacions d'oci com ara els camps de golf... Tot plegat en dispara el consum. Avui dia, que com més va més períodes de sequeres hi ha, no tenim prou recursos hídrics per a satisfer totes les necessitats humanes. Els transvasaments, la dessalinització d'aigua del mar o la potabilització de les aigües residuals en són solucions que es proposen -no pas exemptes de polèmica. Mentrestant, cada vegada hi ha més veus que recorden que l'aigua és part indispensable de la vida i del medi, que té una funció ecològica i social molt important i que és un bé públic que cal protegir i conservar. És allò que s'anomena la nova cultura de l'aigua.

(...) Una clau d'aquesta nova cultura de l'aigua passa pel concepte de conservació. No tan sols conservació de la qualitat físico-química de les aigües, sinó la qualitat des d'una perspectiva ecosistèmica. Preservar la funcionalitat de rius, riberes i aiguamolls significa donar perspectives de sostenibilitat als valors i serveis ambientals que ofereixen, començant pel de la disponibilitat renovada dels recursos hídrics de qualitat (...)