Cada tipus de vehicle té el seu propi permís de conduir i un examen específic teòric i pràctic que fa la Direcció General de Trànsit a través de les Prefectures Provincials de Trànsit. L'edat mínima per obtenir el carnet B1, que autoritza a portar cotxe, és de 18 anys. Però a partir dels 15 anys ja es pot conduir un ciclomotor de fins a 50cc. Amb el carnet A1 es poden pilotar motos de fins a 125cc a partir dels 16 anys. Les motos amb més cilindrada requereixen proves addicionals específiques a partir de la majoria d'edat.

Qui ja disposa d'un permís de conduir motos des de fa més de dos anys i vol obtenir-ne el de cotxe o viceversa, podrà convalidar la part teòrica de la prova, però el millor és informar-se en una autoescola.

Per preparar les proves que cal superar per obtenir el permís de conducció, és habitual matricular-se en una autoescola. Però a l'hora d'escollir el centre d'aprenentatge convé aturar-se a comparar preus i ofertes, fins i tot dins de la mateixa ciutat. Els resultats poden ser sorprenents. Per exemple, el cost mitjà per preparar i obtenir el carnet al primer intent a Barcelona és d'uns 800 euros, però la diferència entre l'autoescola més cara i la més barata pot arribar a 400 euros. En cas de suspendre més de dues vegades, cal renovar l'expedient, cosa que pot encarir-ne el cost fins als 1500 euros, amb una diferència de més de 500 euros entre l'autoescola més cara i la més econòmica. Ho corrobora un estudi publicat per la per Facua-Consumidores en Acción que fa una comparativa entre preus d'autoescoles arreu de l'Estat espanyol.

Encara que molt poca gent es presenti per lliure a l'examen de conduir, hi ha l'opció de fer l'examen teòric sense passar per una autoescola. Només cal presentar una sol·licitud a la delegació provincial de trànsit corresponent i abonar els drets d'examen. Però quan s'ha aprovat la part teòrica, cal superar l'examen pràctic, que només es pot fer amb un cotxe de doble conducció com els que tenen les autoescoles. Per tant, és inevitable contractar els serveis d'una autoescola que, gairebé sempre, obligarà el client a abonar una matrícula i un nombre mínim de classes pràctiques.

Les autoescoles poden examinar directament del permís de conducció dels ciclomotors, sense necessitat de passar per Trànsit. Per a la resta de permisos de cotxe o de moto, l'examen teòric és comú i consta de 30 preguntes sobre seguretat vial i mecànica bàsica. Fins l'any 2012 el qüestionari de l’examen teòric s’alimentava d’una base de dades amb 800 preguntes, possibles de memoritzar pels cervells més privilegiats. A partir de l'any 2013 la cosa es complica una mica ja que la base de dades passa a tenir 15.500 preguntes. Per aprovar s'admeten fins a tres errors, però tothom disposa d'una segona oportunitat abans d'haver de tornar a pagar els drets d'examen. Les autoescoles proporcionen el codi de circulació i tests a dojo perquè t'entrenis tant com vulguis.

El dia de l'examen teòric els nervis et poden jugar una mala passada, de manera que és aconsellable anar-hi preparat i, sobretot, mantenir la calma. Hi ha prou temps per a fer-lo, i pot anar bé intentar respondre per ordre totes les preguntes, sense encallar-se en les que s'ignoren, que convé deixar estar fins al final. Quan acabis, pots tornar a les que s'havien quedat sense resposta, i t'has d'assegurar que no en deixes cap en blanc.

Només quan s'ha aprovat la teòrica es poden començar les classes pràctiques. Totes les autoescoles disposen de cotxes de doble conducció on l'alumne porta el volant, però al costat, l'instructor controla el vehicle. T'ensenyaran a circular, a aparcar en terreny pla o en pendent, a fer marxa enrere, a canviar de marxes i a arrencar en desnivells sense sotragades. Cada alumne és diferent, n'hi ha que amb 15 classes en tenen prou per obtenir el carnet, mentre que d'altres en necessitaran moltes més.

El dia de la prova, un examinador pujarà al cotxe amb tu i el professor. Hauràs de recórrer alguna zona concreta de la teva localitat i et demanaran que facis alguna de les maniobres apreses durant les pràctiques. La prova pràctica té una durada aproximada de 25 minuts. En els primers 10 minuts de la prova hauràs de conduir tot solet/a fins a un punt indicat per la persona examinadora. En aquests minuts només sentiràs el soroll del silenci o del trànsit, ja que l’examinador/a no et donarà cap indicació. Això sí, podràs utilitzar algun sistema de navegació o GPS si el vehicle en disposa. Els 15 minuts restants de circulació els faràs guiat/da per l’examinador/a. L’examen pràctic també incorpora unes proves sobre mecànica bàsica del vehicle. Tothom tranquil! No hauràs de canviar la junta de culata!
Per mantenir el suspens no sabràs si has aprovat o suspès o els errors que has comès durant la conducció fins que no s’hagi acabat l’examen.

Com en la teòrica, els nervis també et poden trair durant l'examen pràctic. A més a més, el trànsit, sobretot si t'examines en una gran ciutat, és imprevisible. Una errada petita et pot fer suspendre, encara que no hagis fet cap imprudència. Obtenir el carnet a la primera no és fàcil, però tampoc és impossible. Si no aproves, et pots presentar a l'examen tantes vegades com vulguis, però hauràs de tornar a pagar els drets i potser, noves classes per continuar practicant, segons l'autoescola.

Per a molts joves, adquirir un cotxe nou és una despesa inassumible, de manera que la majoria acostuma a iniciar-se en la conducció gràcies al vehicle familiar o amb un cotxe de segona mà.

Els conductors novells surten a la carretera amb una sèrie de limitacions addicionals. Durant un any han d'identificar-se amb la famosa etiqueta verda de l'L (la inicial del mot 'aprenent', en anglès) al darrere del vehicle. A més a més, la taxa d'alcoholèmia permesa és de 0,15 ml/l en comptes del 0,25 ml/l de la resta de conductors i el saldo inicial de punts és de 8 i no de 12.

Les companyies d'assegurances han calculat que els joves tenen més accidents i amb conseqüències més greus que els conductors experimentats. Per aquesta raó, les pòlisses dels conductors joves poden arribar a ser quatre vegades més cares que les d'un conductor de 45 anys.

La introducció del permís per punts ha suposat un canvi en la gestió de les infraccions amb l'objectiu de reduir el nombre d'accidents de trànsit. El funcionament és senzill: cada persona disposa d'un crèdit inicial de 12 punts al carnet, excepte els conductors novells, que només en tenen 8 durant els tres primers anys, si no cometen cap error al volant. Les infraccions resten punts segons la gravetat (no és el mateix aparcar malament que conduir sota els efectes de substàncies tòxiques). La pèrdua de punts va acompanyada de sancions econòmiques (entre 100 i 500 €) i de la suspensió del carnet per un temps determinat, segons la infracció comesa. La quantia econòmica d’aquestes infraccions es pot incrementar en un 30% atenent a la gravetat i la transcendència del fet, els antecedents de la persona infractora i la seva condició de reincident, el perill potencial creat i el criteri de proporcionalitat.

Els punts perduts es poden recuperar fent un curs específic en una autoescola o sense fer res, si durant dos anys no es comet cap infracció. Conservar tots els punts per no haver estat sancionats, té premi en forma de bonificació: dos punts, després del tercer any, i un punt al cap dels tres anys següents, que es podran acumular fins un màxim de quinze punts.
Si facilites el DNI i la data d'expedició del teu permís pots consultar el teu saldo de punts a la DGT.

Durant el primer any de vigència del permís per punts, a Catalunya s'ha registrat un descens de la sinistralitat de gairebé el 16%, segons el Servei Català de Trànsit.

Sigues prudent. Si beus no condueixis. Si no et poses el casc, pots perdre el cap. Respecta les normes. No corris massa... Sentim cada dia desenes de missatges que ens demanen prudència en la conducció atès l'alt risc de perdre la vida o quedar marcat per sempre per un accident de trànsit. I tanmateix, els accidents a les carreteres, les autopistes i les ciutats continuen causant massa morts i ferits.

En un espai públic de convivència tan gran com les ciutats, les carreteres, les autopistes i les autovies, cal un compromís amb les normes perquè tot rutlli sense tragèdies. Un compromís amb nosaltres mateixos i amb els qui ens envolten. De segur que tot plegat ja ho has sentit un munt de vegades i penses que ja domines la situació; així i tot, t'oferim un recull de recursos pràctics perquè, si ja en saps, en sàpigues encara més i, si hi ha coses que no les veus prou clares, les puguis consultar.

Tothom que faci trajectes fixos cada dia o de forma esporàdica disposa de l'opció de compartir cotxe per a desplaçaments concrets. Alguns ajuntaments ofereixen un servei gratuït que consisteix a posar en contacte persones que fan el mateix recorregut, per fomentar un ús racional del cotxe entre la població.

Una altra opció per conduir un cotxe sempre que vulguis però sense les despeses de mantenir-lo personalment és el 'carsharing' o el lloguer de cotxe a curt termini, en què pagues només el que utilitzes, per hora i quilòmetre. El cotxe multiusuari està pensat per a ciutadans que tenen resoltes les necessitats bàsiques de mobilitat amb el transport públic, però que necessiten un vehicle de forma puntual per fer unes compres o una sortida de cap de setmana, per exemple.